18 de nov. 2012

Ametllats




Aquest dissabte hem preparat dues receptes dolces, en una hem utilitzat els rovells i en aquesta les clares. Als pobles de la Terra alta i Ribera d'Ebre, també es prepara per Nadal. És un postre que es prepara amb pocs ingredients però molt calòrics.

Ingredients:
6 clares d'ou
400 grs de sucre
500 grs d'ametlles tallades a trossos i torrades

Elaboració:

Escaldeu i peleu les ametlles, talleu-les a trossos i torreu-les. Deixeu refredar.
Munteu les clares a punt de neu amb el sucre i afegiu les ametlles. Barregeu amb delicadesa. Repartiu la massa en papers de magdalena i ompliu-los fins la meitat.

Poseu-los al forn fort i quan vegeu que han pujat, trèieu-los. Per evitar que canvien de color, podeu posar una llauna de forn a dalt de tot del forn.

Guardeu-los en una caixa de llautó o en un recipient hermètic. Aquests ametllats els vaig preparar ahir la tarda, però se'm feia hora d'anar a l'estació de tren a recollir al jove pianista Michael Andreas Haeringer i la seva mare. Degut a la pluja volia marxar de casa amb suficient temps, per si trobava algun imprevist. Finalment vaig optar per tancar el forn i deixar-los a dintre. Vaig tenir sort i l'escalfor va acabar de coure'ls. Si el trajecte d'anada va ser complicat, el de tornada encara més, el pont de l'Aldea ja estava tallat. El petit músic i la seva mare es van assustar una mica i jo mentrestant els explicava que a casa nostra sempre fa bon temps però que justament havien agafat una gota freda. Finalment vam arribar i es va poder fer el concert, segurament amb menys públic del previst, però aquells que va tenir l'oportunitat d'escoltar les interpretacions del Michael Andreas, segur que en algun  moment del concert vàreu pensar: menys mal que finalment ens hem decidit a anar a la Fila, quina llàstima hagués estat perdre'ns un concert d'aquest nivell.

I amb l'anècdota dels ametllats, he pensat que el millor era posar-los en una caixa de llautó bonica i els hi he regalat, juntament amb una assortit de melmelades casolanes. Ho han agraït moltíssim i més, perquè entre les melmelades n'hi havia de figues, la fruita preferida del Michael. Encara que poca estona, perquè sortien amb el tren de les 9.30 h, Michael ha pogut veure el riu i el Pont Penjant, estava molt il·lusionat (la primera cosa que em va preguntar al baixar del tren va ser si podria veure el riu Ebre) i s'ha quedat sorprès en veure'l. Ha fet un munt de fotos, m'ha dit: "la meva mestra de ciències socials estarà molt contenta perquè li portaré les fotos". El millor de Michael és que interpreta com un adult però no deixa de ser un nen d'11 anys.
















1 comentari:

  1. Caram, Núria! Doncs molt interessant! No coneixia aquesta tradició de les terres de l'Ebre i Terra Alta, m'ha agradat que ho expliquessis! Vius en un territori preciós, me n'enamoro cada vegada que hi vaig... bon carnaval! Ja tens una nova seguidora ;-)

    ResponSuprimeix