11 de març 2013

Mones de Pasqua, les nostres



En pocs dies celebrarem la Pasqua i des de fa molts anys a casa nostra no hi falten les mones, les nostres, les de sempre, perquè som especialment fidels a aquesta tradició.

Malgrat que les espectaculars mones de xocolata omplen els obradors i aparadors de pastisseries, forns de pa i fins i tot ja han arribat a la majoria de supermercats, a les Terres de l’Ebre sortosament s’ha mantingut la tradició d’elaborar les mones com es feia antigament, una massa feta amb farina, oli, ous, sucre i llet, aromatitzada amb matafaluga i saliàndria (celiandre) i de guarniment ous durs i anissets de colors.

Encara són moltes les cases on es pasta la massa i es deixa reposar tota la nit dintre d’un ribell, tapada amb una manta per donar-li escalfor, “la manta de les mones”, que normalment només s’utilitza per a aquesta ocasió.

De matinada es comença a trafegar per la cuina, farcint mones i farinoses, preparant els micos, reganyats i bollos (panets) que s’aniran coent al forn durant les primeres hores del matí.
Hi ha poblacions on encara queda el costum de portar les mones a coure al forn del poble o algunes famílies que guarden com un tresor en una sala o una caseta al tros una cuina econòmica, on les mones agafen un gust i un daurat especial.

Hi ha moltes receptes de mones, poden variar les quantitats d’oli o de llet, o de sucre, però totes comparteixen els mateixos ingredients. S’utilitza llevadura premsada, que en algunes receptes trobareu que anomenen “pastilla” i en altres també utilitzen una quantitat de massa mare (llevat) que s’encarrega al forn de pa.

Normalment les mones solen ser farcides, encara que també se’n fan sense farcir. El cabell d’àngel és l’ingredient més utilitzat (i el més tradicional) com a farciment, també el massapà, el brossat (mató), la xocolata i més darrerament la crema pastissera. Depenent de la mida de la mona, es posa un, dos o més ous bullits que es subjecten a la massa amb una tira en forma de creu. Això, i els anissets de colors, en són el guarniment clàssic. També n'hi ha que posen ametlles o nous o algun troç de fruita confitada.

Les farinoses tenen forma allargada i solen estar farcides. En canvi, els reganyats i bollos es fan només amb la pasta i són ideals per “sucar” a la llet de l’esmorzar, ja que aquesta massa tendeix a ressecar-se amb facilitat. A la Sénia, a la mona l'anomenen "manjoia".

Molts cops, en la preparació hi participen diferents membres de la família o s’ajunten amics per fer una bona “pastada” d’on en surt una bona quantitat de mones que després es reparteixen. I, de totes les mones, cal preparar-ne una de molt especial, la que s’ha de regalar al fillol o a la fillola. 

El dies destinats a menjar-la (encara que habitualment és impossible no tastar-ne alguna abans) és el diumenge i el dilluns de Pasqua i a poder ser, al camp, amb la família i amb els amics. I molts haureu sentit parlar de la tradició de trencar l'ou al cap d'algun incaut, fet que s'acompanya amb l'avís "aquí em pica, aquí em cou, aquí et trenco l'ou".

Molts dels que em coneixen saben que al voltant de Pasqua sempre faig aquesta afirmació: «enguany faré poques mones, no en calen tantes» i ho dic conscient que no serà així, perquè quan et poses a fer mones, enganxa. Que si una per als pares, un altra per als sogres, tota la colla de nebots, germans, tiets i cosins, amics i algun que altre compromís, al final acabes fent dos o tres "pastades", això sí, en dies diferents. I si en sobra alguna (que en sobra) fan cap al congelador, perquè sempre hi ha algun nebot que se n'alegra el dia que en treus una de xocolata per berenar. 

Us animo a que feu mones, i si potser de les que fem a les Terres de l'Ebre, perquè entre tots ajudem a mantenir aquesta tradició tan nostra!

Ingredients:

Per a la pasta:
  • 1 litre d'oli d'oliva (suau)
  • 500 grs de sucre
  • 10 ous grans
  • 100 grs de llevadura premsada
  • 250 ml d'aigua infusionada amb matafaluga o saliàndria.
  • 250 ml de llet infusionada amb matafaluga o saliàndria
  • 1 pell de llimona o de taronja ratllada
  • 1 polsim de sal
  • Farina de força (la que entri, uns 2’5 quilos aprox.)
Per al farcit:
  • Confitura de cabell d'àngel
  • Brossat
  • Crema pastissera
  • Xocolata
  • Massapà
Per decorar:
  • Ous durs
  • Ou batut per pintar
  • Anissets de colors
  • Fruits secs
  • Fruita confitada
  • Fideus de xocolata

Elaboració:

Desfem la llevadura amb una mica de l’aigua infusionada tèbia i reservem.
En un recipient gran batem els ous amb el sucre. Afegim l'oli i barregem bé. Incorporem la pell de llimona ratllada.
Afegim la llevadura espumada i la resta d’aigua i la llet infusionada. Tirem un polsim de sal a la farina i l'anem incorporant poc a poc a la barreja. Anem treballant fins que la massa comenci a agafar consistència. Quan comença a tindre una mica de cos, l'aboquem damunt del pedrís la treballem fins que no s'enganxi a les mans. Hem de treballar-la una bona estona, amassant-la enèrgicament, pegant-li cops, "estovant-la". Com més treballada estigui la massa, més elàstica quedarà i d'aquesta manera les mones, un cop cuites, quedaran més toves.
Quan la massa estigui al punt (notarem que s'haurà tornat més fina, elàstica i tova), farem una bola i l'embolicarem amb un llençol o drap net. La posarem en un recipient ben gran i la taparem amb una manta. La deixarem reposar entre 8 o 9 hores en un lloc calent (ideal entre 23 i 25º de temperatura) per a que llevi.
Per a fer una mona, agafarem una porció de pasta que estirarem amb l'ajut d'un corró, fent una tira llarga d'uns 14 cm d'ample (això depen del grossa que la vulguem fer). Repartirem el farcit en forma de caneló i després plegarem la tira de massa. Agafarem per les puntes i li donarem forma ovalada, introduint una de les puntes dintre l'altra, per a que quedi ben tancada. Colocarem l'ou dur al damunt i subjectarem amb dues tires de pasta posades en forma de creu. Pintarem amb ou batut i decorarem amb
anissets de colors.
Deixarem reposar una estona (uns 15/20 min.) abans de posar al forn, que mantindrem calent a una temperatura d'uns 160º. Passat el temps de repòs, courem la mona durant uns 25/30 minuts, depenent del gruix de la pasta.

També podem fer micos, bollos, farinoses i reganyats. Si voleu congelar alguna de les mones, millor no posar-li l’ou dur.

Podeu descarregar-vos la recepta en aquest enllaç



15 comentaris:

  1. És que a les terres de l'Ebre sabeu el que és bo, Núria. Jo estic amb tu, aquestes mones m'agraden molt més que els farfagosos pastissos de mona, amb crema i demés. Però vaja, contra gustos colors! I les vostres mones, de colors no en falten!! Bona mona. Petons

    ResponElimina
  2. Fantàstic aquest assortiment de mones!!! N'hi ha per tots els gustos!!! Quina Pasqua més dolça i saborosa!!!

    ResponElimina
  3. Hola!! Jo soc de l'Ametlla de Mar i també les fem i ma iaia era d'Amposta. Que bé perque la pasta de "Les farinoses" és única i la millor. A mi m'encanta sobretot farcida de cabella d'àngel!

    ResponElimina
  4. HOLA! a casa nostra ,tambe es una tradicio desde fa molts anys ,la meva mare es la que en 80 anys ,es la que mos anima tots els anys a la meva cunyada ,a mi i als meus nebots a fer-les ,perque sempre diem el mateix "l'any que be en farem menos"pero en sembla que aumentem ,jaja,ens pasem el dia fen-les i despres les portem al forn a enfornar,i per la tarde fem els pastisets ,o sigue es un dia redó i cansat ,pero val la pena tots els anys ,la recompensa de despres ,lo bones que estan,m'agrada molt com cuines et segueixo sempre ,andevant ,jo tambe tinc passio pel fogons ,soc cuinera i sempre buscó idees noves

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Vicki, és la gent com natros, a qui ens agraden els fogons, qui hem de conservar les tradicions i transmete-les a les noves generacions per a que no es perdin mai. Gràcies per seguir el bloc. Una abraçada!

      Elimina
  5. Felicitats pel blog! Està molt ben explicat i és molt visual. Amb la vostra ajuda aquest any per fi m'atreveixo a fer les mones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, aquesta és la finalitat del blog, que us animeu a continuar les nostres tradicions culinàries, en aquest cas amb les mones de Pasqua. Que vagi bé! Ah, i l'any vinent, a fer-ne altre cop!

      Elimina
  6. Hola m'agradaria saber amb aquestes mesures quantes mones surten més o menys. Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, ui, ara si que m'agafes. Dependrà de la mida de les mones, de si fas tot mones o fas alguna farinosa o panet, però si no recordo malament 7 o 8 mones de mida mitjana segur que surten. Si mires les fotos que hi ha en aquesta entrada, la que hi surt 5 mones, 4 farinoses i 2 panets, és el que me va sortir amb la mida indicada. Fa anys solia doblar les mides en una pastada (2 litros d'oli), però la veritat és que costa molt de treballar la massa i et fas malbé els braços. Com a recomanació: si amb la mida indicada veus que tens poques mones perquè sou molta colla, fes una altra pastada, treballaràs millor la massa i les mones te quedaran més tobes. Ja me comptaràs!

      Elimina
  7. Bona nit. La pregunta k em faig és que passa si la preparem per la nit i en condicions òptimes tal i com ens ho expliques puja i tardem unes hores més tard a fer les mones. La gent diu k es lleva a les quatre del matí perquè la massa ja ha pujat!!!!

    ResponElimina
  8. Si la deixes massa temps te quedarà com a passada, no la podràs treballar bé, per tal de farcir-la. Si la tapes bé i li dones escalfor, necessita entre 7 i 8 hores. Salut!

    ResponElimina
  9. Es una massa perfecta!!!! Moltes gràcies desde Tarragona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que hagis provat de fer aquesta recepta, Matilde. És una massa d'aquelles que queden ben gustoses i que li va bé qualsevol farcit que li posis. L'any que ve, més mones. Salut!

      Elimina
  10. la provarem de fer a vore si me recorda a la de ma tia Rosita. Gràcies!

    ResponElimina
  11. La provarem de fer, a vore si em recorda a la de ma tia Rosita, vaig perdre la recepta. Era la massa del pan durmiendo crec. Gràcies!

    ResponElimina