23 de jul. 2013

Melmelada de maçanes de l'agredolç


Ja explicavem en l'entrada del cóc de maçanes de l'agredolç, que aquesta varietat és de temporada curta, bàsicament des de Sant Joan fins a finals de juliol.
Una manera d'aprofitar-les és rentar-les, partir-les per la meitat per treure el cor i les llavors, posar-les en bosses i guardar-les al congelador. Ens serviran per preparar un cóc quan ja no se'n puguin trobar.
L'altra manera és fer melmelada. Com el sabor d'aquesta maçana és molt àcid, li hem posat més sucre de l'habitual. Cal reconèixer que dóna una mica de feina, perquè les maçanes són molt petites i costa més de pelar, però val la pena. 
Ja tenim al cap preparar uns pastissets farcits amb aquesta melmelada.

Ingredients:
  • Per 1 quilo de maçanes
  • 700 grs de sucre*
  • 1 branca de canyella
  • Suc de llimona
*La quantitat de sucre dependrà de la maduresa de les maçanes. A més madures, una mica menys de sucre. I també del gust de cadascú, de si us agrada més o menys l'àcid. Com a exemple us diré que si faig la melmelada amb les últimes maçanes de la temporada, hi poso 500 grs de sucre per quilo de fruita pelada.

Elaboració:
Netegeu i peleu les maçanes. Aneu-les posant en un bol i les ruixeu amb suc de llimona per evitar que es posin negres.
Un cop pelades, les poseu en una cassola juntament amb el sucre i la branca de canyella.
Ho deixeu coure a foc lent fins que la maçana es comenci a desfer (uns 30 minuts). Aneu escumant de tant en tant.
Paseu la batedora per deixar una textura més fina.
Poseu la melmelada en pots esterilitzats i els coueu al bany maria durant 25 minuts.


  • .

Tomates cirera seques i confitades amb oli d'oliva i orenga


El meu pare sempre ha cultivat tomàquets a l'estiu, per fer conserva (varietat pera), per a amanida i les de penjar.
Des de fa uns anys que va provant altres varietats, com la Montserrat, la Kumato o les cirera (o cherry). Aquestes darreres, dolces i molt gustoses (res a veure amb les que comprem a l'hivern als supermercats), fan molta producció. Diumenge la tarda vam anar a l'hort del meu pare i vam cullir-ne un bon grapat, però com encara ens en quedaven a la nevera, vaig pensar en assecar-ne unes quantes i conservar-les en pots amb oli d'oliva.
L'assecat el vaig fer al forn, a baixa temperatura (90º) durant quasi tres hores. He de dir que les tomates haurien d'haver estat més estona, però com vaig decidir preparar-les quasi a les 9 del vespre de diumenge, es va fer massa tard, tenint en compte que després les havia d'envasar i coure al bany maria.
Ara, estic esperant una deshidratadora domèstica, que he encarregat per Internet i ja estic pensant en assecar, a part de més tomates cirera, diferents fruites i hortalisses. Ja us ho aniré explicant.

Ingredients:
  • Tomates cirera
  • Sal
  • Sucre
  • Pebre negre molt
  • Orenga
  • Oli d'oliva


Elaboració:
Netegeu les tomates, partiu-les per la meitat i li treieu el punxó. Poseu un full de paper vegetal damunt d'una llauna. Coloqueu les tomates. Espolseu una mica de sal, sucre, pebre negre i un grapat generós d'orenga.
Poseu la safata al forn a 90º (dalt i baix i si pot ser amb ventilador) i ho deixeu almenys 3 hores.
Retireu la safata del forn i deixeu refredar les tomates. Poseu-les en pots de vidre esterilitzats i acabeu d'omplir els pots amb oli d'oliva. I per acabar, coeu els pots al bany maria durant 25 minuts.
  • .

18 de jul. 2013

Melmelada de pruna morada


Ingredients:
  • 1 quilo de prunes (sense pell i pinyol)
  • 800 grs de sucre*
  • La pell d'una llimona
  • 1 branca de canyella


*La quantitat de sucre pot ser variable, depenent de la dolçor de les prunes. Aquestes tenen un punt àcid i per això li vaig posar més sucre. 

Elaboració:

Peleu i netegeu de pinyol les prunes. Poseu-les en un bol amb el sucre i ho guardeu a la nevera fins a l'endemà (10 o 12 hores).
Poseu el contingut del bol en una cassola i afegiu la pell de llimona i la branca de canyella. Ho deixeu coure durant uns 30 minuts. Recordeu de retirar l'escuma.
Deixeu refredar uns 5 minuts i ja podeu envasar en els pots que previament haureu esterilitzat.

  • .

Us poso unes fotos de la prunera, la primera és quan començaven a agafar forma i l'altra quan començaven a agafar color.

17 de jul. 2013

Cóc de maçana de l'agredolç



Aquest és un dels cócs més característics de les Terres de l'Ebre, que s'elabora als voltants de Sant Joan i durant el mes de juliol. L'ingredient principal i que dóna nom al cóc són les maçanes de l'agredolç, una varietat de maçana molt petita, de color entre verd i roig i de sabor molt àcid, que fa que no es pugui menjar com a fruita de taula. 
De maçaneres de l'agredolç no n'hi ha gaires, desconec si se'n conreen en altres indrets. Als pobles de les Terres de l'Ebre algunes famílies conserven al seu hortet una o dues maçaneres d'aquesta varietat com un tresor, ja que la producció que en fan és, bàsicament, per al consum propi, per a la família i els amics, i si hi ha excedent serveix per proveïr forns de pa i pastisseries i també alguna fruiteria i verduleria local.

La massa del cóc és molt bàsica, com si fos una massa de pa enriquida amb oli i ous i aromatitzada amb matafaluga, canyella i pell de llimona, tots ingredients que combinen perfectament amb les maçanes. Per compensar-ne l'acidesa de la fruita, s'afegeix damunt de la massa una capa de sucre que al coure's al forn es barreja amb el suc que solten les maçanes, donant-li aquest sabor tan característic que li dóna nom: agredolç.

Aquesta mateixa massa, amb una mica menys de sucre, la podeu fer servir per preparar una coca de cireres, o també d'albercocs o préssecs. La meva sogra i jo també utilitzem aquesta massa per fer una coca de nous (amb menys sucre i amb un bon raig d'anís al damunt).

Al final d'aquesta entrada trobareu unes fotografies que vam començar a fer durant la primavera i fins aquest mateix mes de juliol de les maçanares de l'agredolç de l'hort.

Ingredients per a 2 cócs grans:
  • 250 ml d'aigua infusionada amb una pell de llimona, una branca de canyella i un grapat de matafaluga*
  • 250 ml d'oli d'oliva suau
  • 150 grs de sucre
  • 20 grs de llevadura fresca
  • 2 ous
  • Pell de llimona ratllada
  • Farina
  • Sucre per escampar per damunt la massa
  • Canyella en pols
  • Unes gotes d'anís (opcional)
*Deixeu reposar la infusió unes hores per a que agafi bé els aromes de la llimona, la canyella i la matafaluga.

Elaboració:

Desfeu la llevadura amb una mica de la infusió de matafaluga. En un bol, bateu els ous amb el sucre, afegiu l'oli, reservant-ne una petita part per al final. Incorporeu la llevadura, la resta d'infusió i la pell de llimona ratllada. Afegiu la farina poc a poc fins aconseguir una massa amb prou consistència. Treballeu-la una estona. Damunt del pedrís, afegiu la mica d'oli que heu reservat i el barregeu amb la massa.

Feu una bola amb la massa i la deixeu reposar, tapada amb film transparent, en un bol fins que dobli el volum. Més o menys és el temps que estareu netejant les maçanes.

Renteu i netegeu de cor i llavors les maçanes. No s'han de pelar. 

Agafeu una llauna per anar al forn i unteu-la amb una mica d'oli. Repartiu la massa per tota la llauna, que no quedi molt de gruix perquè creix al coure's.

Cobriu la massa amb una fina capa de sucre i després espolseu una mica de canyella en pols (en la foto veureu que aquest cop me'n vaig oblidar i la vaig afegir després).

Repartiu les maçanes, una al costat de l'altra, que quedi tota la massa coberta de la fruita. Per acabar, espolseu una mica més de sucre, canyella en pols, una miqueta de farina i un raig d'oli d'oliva. A mi m'agrada esquitxar-la amb una mica d'anís. 
N'hi ha que substituiexen tots aquests ingredients finals amb una "lletada" feta amb oli, farina i sucre i la reparteixen pel damunt del cóc, però a mi m'agrada preparar-la com us he explicat.
Poseu la llauna al forn, a uns 170º, i la deixeu fins que la maçana estigui cuita, aprox. uns 25/30 minuts.
















  • I per acabar, una foto que m'agrada molt. A les vacances, a l'agost, les meves nebodes me van ajudar a preparar un cóc de maçana de l'agredolç, igual que jo ajudava, quan era petita, a la meua iaia Cinteta. Anàvem a l'estany, a la ribera, i preparàvem un cóc que després coíem a la cuineta econòmica que hi havia al porxo de la caseta. Espero que quan siguin grans, siguin elles les que ensenyen als seus fills i filles a preparar aquest cóc tan nostre.


    Carpaccio de figues amb encenalls de foie


    Fa un parell de setmanes, vam collir un cistellet de figues de la figuera de l'hort, de les que es cullen per Sant Joan. 
    Enguany, a causa de la primavera tan inestable que hem tingut, han arribat més tard del previst però encara vam poder preparar uns quants pots de melmelada i per recomanació del Jesús Serrano, vam preparar aquesta recepta que us expliquem en aquesta entrada.

    Ingredients:
    • Figues
    • Foie mi-cuit
    • Flor de sal del Delta de l'Ebre
    • Per a la vinagreta: oli, vinagre balsàmic i melmelada de figues


    Elaboració:
    Netegeu les figues. Eixugeu-les bé. Talleu-les, sense pelar, a rodanxes ben primes. Repartiu-les en una safata o plat. Poseu al damunt uns encenalls de foie, una mica de flor de sal i un parell de cullerades de la vinagreta.

    Podeu preparar la mateixa recepta substituint les figues per maçanes. Les podeu pelar, tallar en rondanxes i passar-les per una paella.
    Poseu-les en un plat i al damunt repartiu el foie i la vinagreta. L'escalfor de la maçana ajudarà a fondre el foie.
    I penseu que al setembre tornaran a haver-hi figues, guardeu a la memòria la recepta!