27 de set. 2013

Els "trumfos" o patates de Prades

Aquest passat dissabte vam fer una sortida a Prades per anar a comprar trumfos. Possiblement molts no sabreu de què us parlo quan dic "trumfos", però així és com anomenen a les famoses patates de Prades els prop de 700 habitants d'aquest vila. Situada a 950 metres d'altitud, a la comarca del Baix Camp, Prades també és coneguda com la Vila Vermella, per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis. 
Al terra de la plaça, davant de l'esglèsia i al costat de la font renaixentista, hi ha un poema de Mossèn Ramon Muntayola que fa referència a aquest qualificatiu: 

"Vila vermella de Prades
no planys la vista ni els pins.
Tens les aigües regalades
i pendents tots els camins."
R. Muntanyola


Asseure's a una de les terrasses dels bars que hi ha als porxos de la plaça és tot un plaer, sobretot durant la tardor i la primavera, quan s'agraeix l'escalfor del sol, ja que aquest és un municipi que durant l'hivern assoleix temperatures molt baixes i la neu n'és present diverses vegades. L'estiu és calurós, però amb les nits fresques, el que ha convertit Prades en un concorregut destí d'estiueig. 




El clima de muntanya dels pobles que formen la serralada de les Muntanyes de Prades, és idoni per al cultiu de la patata. En aquesta zona es conrea la varietat kennebec, un cultiu que gaudeix del distintiu d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP) i que inclou als municipis Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí.

Els trumfos de Prades són de pell fina i de color blanquinós, tenen una textura consistent i farinosa i el seu gust és dolç i molt saborós.  La collita comença a mitjans de setembre, amb una producció d'uns 300.000 quilos que no cobreix la demanda dels consumidors. El Consell Regulador de la IGP Patata de Prades vetlla pel compliment del reglament, la qualitat i la promoció del producte i per evitar-ne el el frau, tots els sacs de 3 quilos, que és la mida amb la que es comercialitza, porten un segell identificatiu.









El diumenge següent a l'Onze de Setembre, coincidint amb el començament de la collita, a Prades se celebra la Festa d'inici de la Campanya de la Patata, amb un esmorzar on el tubercle n'és el protagonista. La plaça s'omple de parades d'artesans i venedors d'arreu de Catalunya i de visitants que no es volen perdre la jornada, sobretot el concurs de truites que té lloc al migdia. 
Aquesta no és la única de les festes que organitza la vila de Prades, n'hi ha de molt concorregudes com la Festa de la Farigola, la Festa del Cava (durant una nit, pels quatre gals de la font, raja cava enlloc d'aigua), la Festa de la Verge de l'Abellera i la Festa Major en honor de Santa Florentina, a la segona quinzena d'octubre.

Quan nosaltres vam fer la visita, la Festa de la Patata s'havia celebrat el diumenge anterior (el 15 de setembre), el que ens va permetre passar una estona fent un cafè i prendre el sol a una de les terrasses de la plaça i passejar pels carrers del poble amb molta més tranquil·litat. 
Vam comprar un pa de pagès d'aquells ben grossos, de quilo, a la panaderia que hi ha sota els porxos; a la botiga de la Cooperativa vam comprar les patates i també avellanes. Algun any ens hem arribat fins a Prades cap a finals d'octubre i hem comprat castanyes. Ara encara era aviat, però se'n podien veure madurant als castanyers del passeig que duu al començament de la sendera per arribar al Coll del Serafí o als Pous de Gel, dos dels anomenats Camins Naturals Muntanyes de Prades.

La caminada la vam deixar per a un altre dia, vam preferir arribar fins a l'ermita de Sant Miquel, a les afores del poble i asseure'ns una estona per "escoltar" el silenci. Un silenci que només va ser trencat al cap d'una estona per tres famílies amb nens petits que arribaven de fer una excursió. Prades basa part de la seva economia en el turisme, sobretot el turisme familiar, els que tenen una segona residència i els que simplement van a passar el dissabte o el diumenge.


Vam dinar al restaurant La Botiga: uns canelons de bolets i de segon llonganissa de Prades amb escalivada i unes patates fregides que feien honor a la seva merescuda fama, tot acompanyat d'un vi negre jove de la denominació d'origen Montsant.

Ara només ens fa falta preparar i publicar una recepta amb els preuats "trumfos", però això ho haurem de deixar per una altra entrada. De moment, n'hem pogut menjar unes quantes de fregides i us asseguro que val la pena fer el viatge, malgrat que les patates són només una excusa per gaudir del paisatge i la bona gastronomia de Prades i dels pobles del voltant.

1 comentari:

  1. Si que tenen renom les patates de Prades! tot i no quedar-se excessivament lluny no hi he anat mai, però amb aquestes fotos me n'han entrat ganes!

    ResponSuprimeix