30 de març 2015

Bacallà de Setmana Santa



Ingredients per a 2 persones:
  • 4 talls de bacallà dessalat
  • 3 carxofes
  • 4/5 dents d'all
  • Tomàquet
  • Ceba
  • Julivert
  • Ametlles torrades
  • Sal
  • Oli


Elaboració:
Netegeu les carxofes, talleu-les a trossos i poseu-les a fregir a una paella a foc suau.
Escorreu el bacallà, eixugeu-lo i l'enfarineu. Poseu una paella amb oli al foc, afegiu els grans d'all per a aromatitzar l'oli i fregiu el bacallà. Procureu no passar-vos de cocció. Reserveu damunt de paper absorvent per eliminar l'excés d'oli.
Mentrestant, feu un sofregit amb una mica de ceba i tomàquet. Prepareu una picada amb les ametlles i el julivert i l'afegiu al sofregit. Doneu unes voltes i afegiu una mica d'aigua (si preferiu la salsa per sucar-hi pa, afegiu més aigua, nosaltres hem preferit que quedi més sequet). Deixeu coure un parell de minuts.
Afegiu a la paella les carxofes i el bacallà i deixeu escalfar-ho tot junt un parell de minuts i ja podeu emplatar.


  • .

4 comentaris:

  1. Molt bona recepta, però com moltes receptes en català si està inserint el ditxós "dent" d'all. Perdoneu però algú ho havia de dir. En català no existeixen els "dents" d'all. En català diem: un gra d'all, tres grans d'all. Res de "dents" d'all. Això és una mala traducció literal del castellà. Procurem no fer barreges lingüístiques.
    Salutacions cordials,
    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, moltes gràcies per la teva correcció.
      Quan publico les receptes procuro fer-ho amb el català normatiu, tot i que molts cops es cola el català que parlem a casa i, justament, a ma mare sempre li he sentit dir "dent d'all”, però ja li faré saber que no està utilitzant el català normatiu. Tot i això, comentar-te que “dent d’all” és correcte en valencià (que per a mi és el català que es parla al País Valencià).

      Les Terres de l’Ebre som zona de frontera, on parlem un “català de transició”, utilitzant sovint paraules i expressions valencianes, sobretot al Delta, zona que va rebre a principi de segle XX una gran afluència de jornalers valencians per a treballar en el conreu de l’arròs, molts dels quals es van establir definitivament a casa nostra i dels que hem “heretat” no només paraules i expressions, sinó també costums i receptes culinàries.

      De tota manera, vull demanar disculpes per totes les errades lingüístiques que es puguin trobar al blog. Podria posar com a excusa que és una web d’una aficionada a la cuina que no té altra finalitat que la de compartir receptes i maneres de preparar-les, però intentaré millorar a l’hora d’escriure i fer-ho amb el català normatiu. Malgrat això, no renunciaré a expressar-me amb el meu català ebrenc o de frontera, a utilitzar, segons em convingue, gra i dent d’all, abadejo i bacallà, fesols i mongetes, primentó i pebrot , tomata i tomàquet, pataca i patata, panís i blat de moro...

      Bona cuina!

      Elimina
    2. molt ben dit , magnific

      Elimina